.Coldplay. Fix You (Te confortaré)  

 

«si creus veuràs la glòria de Déu»

  
  

 
 
 
  
 
 
Lectura de la profecia d’Ezequiel

Això diu el Senyor Déu:
«Mira, poble meu, jo obriré els vostres sepulcres, us en faré sortir i us faré entrar en el territori d’Israel. Llavors, poble meu, quan obriré els vostres sepulcres i us en faré sortir, sabreu que jo sóc el Senyor.
Us infondré el meu esperit i recobrareu la vida, i us deixaré en el vostre territori. Llavors sabreu que jo, el Senyor, ho he anunciat i ho he complert.» Diu el Senyor Déu.

Ez 37,12-14

Salm Responsorial

R. Són del Senyor l’amor fidel i la redempció generosa.

Des de l’abisme us crido, Senyor.
Escolteu el meu clam.
Estigueu atent, escolteu
aquest clam que us suplica. R 

Si tinguéssiu en compte les culpes,
qui es podria sostenir?
Però és molt vostre perdonar,
i això ens infon respecte. R

Confio en la paraula del Senyor.
La meva ànima hi confia.
Espera el Senyor la meva ànima,
més que els sentinelles el matí. R

Que esperin el matí els sentinelles!
Israel espera el Senyor,
perquè són del Senyor l’amor fidel
i la redempció generosa.
És ells qui redimeix Israel
de totes les seves culpes. R

Sl 129,1-2.3-4.5-6.7-8 (R.: 7)

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, els qui viuen d’acord amb les mires naturals no poden agradar a Déu. Però vosaltres no viviu segons les mires naturals sinó segons les de l’esperit, perquè l’Esperit de Déu habita en vosaltres, i si algú de vosaltres no tingués l’Esperit de Crist, no seria de Crist.
Però si Crist està en vosaltres, encara que el cos hagi de morir per culpa del pecat, com que sou justos, l’Esperit és la vostra vida. I si habita en vosaltres l’Esperit d’aquell que va ressuscitar Jesús d’entre els morts, també, gràcies al seu Esperit que habita en vosaltres, aquell que va ressuscitar el Crist d’entre els morts donarà la vida als vostres cossos mortals.

Rm 8,8-11

Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, [caigué malalt un home que es deia Llàtzer. Era de Bet-Hània, el poble de Maria i de la seva germana Marta. Maria era la qui, més endavant, ungí el Senyor amb perfum i li eixugà els peus amb els cabells. Llàtzer, el malalt, era el seu germà.]
Les dues germanes enviaren a dir a Jesús: «Senyor, aquell que estimeu està malalt.»
Jesús, en sentir això, digué: «Aquesta malaltia no és mortal; és per a donar glòria a Déu: el Fill de Déu en serà glorificat.»
Jesús estimava Marta i la seva germana i Llàtzer. Després de rebre la notícia de la malaltia, es quedà encara dos dies al lloc on era. Després, passats aquests dies, digué als deixebles: «Tornem a Judea.»
[Ells li digueren: «Rabí, fa poc que els jueus us volien apedregar, i ara hi torneu?»
Jesús contestà: «La claror del dia dura dotze hores. Els qui caminen de dia no ensopeguen, perquè veuen la claror d’aquest món, però els qui caminen de nit sí que ensopeguen, perquè els manca la claror.»
Després afegí: «Llàtzer, el nostre amic, s’ha adormit; vaig a despertar-lo.» Els deixebles li digueren: «Senyor, si s’ha adormit, es posarà bo.»
Jesús es referia a la seva mort, però els deixebles es pensaven que parlava del son ordinari. Llavors Jesús els digué clarament: «Llàtzer és mort. M’alegro de no haver estat allà; serà en profit vostre, perquè cregueu. Però ara anem-hi.» Tomàs, el Bessó, digué als seus companys: «Anem-hi també nosaltres, morirem amb ell.»]
Quan Jesús arribà, ja feia quatre dies que Llàtzer era al sepulcre. [Bet-Hània és a prop de Jerusalem, cosa de tres quilòmetres, i molts dels jueus havien vingut a donar el condol a Marta i a Maria per la mort del seu germà.]
Marta, quan va saber que Jesús arribava, sortí a rebre’l. Maria es quedà a casa. Marta digué a Jesús: «Senyor, si haguéssiu estat aquí, el meu germà no s’hauria mort. Però fins i tot ara jo sé que Déu us concedirà tot el que li demaneu.»
Jesús li diu: «El teu germà ressuscitarà.» Marta li respon: «Ja sé que ressuscitarà quan tothom ressusciti el darrer dia.»
Li diu Jesús: «Jo sóc la resurrecció i la vida. Els qui creuen en mi, encara que morin, viuran, i tots els qui viuen i creuen en mi, no moriran mai més. Ho creus, això?»
Ella li diu: «Sí, Senyor: Jo crec que vós sou el Messies, el Fill de Déu que havia de venir al món.»
[Havent dit això se n’anà a cridar la seva germana Maria i li digué en veu baixa: «El mestre és aquí i et crida.» Quan ella sentí això s’aixecà tot seguit i anà a trobar-lo.
Jesús encara no havia entrat al poble, sinó que era a l’indret on Marta l’havia trobat. Els jueus que eren amb ella a casa per donar-li el condol, en veure que s’aixecava així i se n’anava, la seguiren, pensant-se que anava a plorar vora el sepulcre.
Maria arribà on era Jesús i, en veure’l, es llançà als seus peus i li digué: «Senyor, si haguéssiu estat aquí el meu germà no s’hauria mort.»
Quan] Jesús [veié com plorava, i com ploraven també els jueus que l’havien acompanyada,] es commogué profundament i es contorbà. Llavors preguntà: «On l’heu posat?»
Li diuen: «Veniu a veure-ho, Senyor». A Jesús se li negaren els ulls. Els jueus deien: «Mireu com l’estimava.» Altres deien: «Aquest home que obrí els ulls al cec, no hauria pogut fer que Llàtzer no morís?»
Jesús, commogut altra vegada, arribà on era el sepulcre. Era una cova tancada amb una llosa.
Jesús digué: «Traieu la llosa.» Marta, la germana del difunt, diu a Jesús: «Senyor, ja es descompon; fa quatre dies que és mort.»
Li respon Jesús: «No t’he dit que si creus veuràs la glòria de Déu?» Llavors van treure la llosa.
Després Jesús alçà els ulls al cel i digué: «Pare, us dono gràcies perquè m’heu escoltat. Ja sé que sempre m’escolteu, però dic això perquè ho sàpiga la gent que em rodeja i creguin que sou vós qui m’heu enviat.»
Havent dit això cridà fort: «Llàtzer, vine a fora.» I el mort sortí.
Tenia els peus i les mans lligats amb les benes d’amortallar i la cara lligada amb un mocador.
Jesús els diu: «Deslligueu-lo i deixeu-lo caminar.» Molts dels jueus que havien vingut a casa de Maria i veieren el que va fer Jesús, cregueren en ell.

Jn 11,1-45

"Jo soc la resurrecció i la vida"

Una altra gran narració. El sentit és molt clar: Jesús és la resurrecció i la vida. Això li ho diu a Marta abans del miracle, però després ho corrobora ressuscitant el seu germà Llàtzer. Un cop més, Jesús ens indica que les realitats autèntiques no són les d’aquesta terra; per això: Llàtzer el nostre amic, s’ha adormit; vaig a despertar-lo. I un cop més els deixebles són incapaços d’entendre les paraules de Jesús en el seu sentit més profund. Jesús es referia a la seva mort [de Llàtzer] però els deixebles es pensaven que parlava del son ordinari. Per això els hi aclareix: Llàtzer és mort. I per dues vegades Jesús parla de la glòria de Déu. Amb la resurrecció, Jesús demostra que és Senyor de la vida i de la mort. Per això, fins i tot abans de la resurrecció li diu a Marta: Jo soc la resurrecció i la vida. Els qui creuen en mi, encara que morin, viuran i tots els qui viuen i creuen en mi, no moriran mai més. Aquest és el gran missatge de Jesús. Per això ha dit: M’alegro de no haver estat allà; serà en profit vostre, perquè cregueu. I la fe és bàsicament creure que Jesús és l’enviat del Pare. Quan prega abans de ressuscitar Llàtzer, afirma: dic això perquè la gent cregui que sou vós qui m’heu enviat. De fet, el resultat final serà aquest: Molts dels jueus que havien vingut a casa de Maria cregueren en ell. L’anhel humà més profund és la victòria sobre la mort. Ja la primera lectura afirma clarament: Poble meu, quan obriré els vostres sepulcres i us en faré sortir, sabreu que jo soc el Senyor. Us infondré el meu esperit i recobrareu la vida. Déu és l’únic Senyor de la mort i de la vida, és l’únic que pot ressuscitar els morts com celebrarem molt aviat durant les solemnitats del temps pasqual i durant tot l’any. El mateix ens recorda Pau: L’Esperit d’aquell que va ressuscitar Jesús d’entre els morts donarà la vida als vostres cossos terrenals. Com a conseqüència vosaltres no viviu segons les mires naturals sinó segons les de l’esperit. Ja ara i aquí ja hem de viure com a ressuscitats, perquè realment ho som.

Mn. Jaume Pedrós

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi

 Réquiem de Mozart Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I El Messies de Händel II El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I La Passió segons sant Mateu II Messa da Réquiem de Verdi


 

  

 
 
 
  
IMATGES